Aquest és el nom de l’alqueria que el rei Jaume II va manar comprar el 1302. Finalment, el 1304 s’adquireix. Del seu primigeni nom ha anat derivant fins a l’actual Alaior. El 90% dels topònims d’Alaior son àrabs i berbers.

Alaior és la tercera població de l’illa; com tots els termes de Menorca, avui dia té gran importància el sector turístic, però Alaior va ser agrícola, artesana i industrial, destacant, entre altres, les seves fàbriques de formatge i la industria de la sabata artesana, que va arribar a ser molt coneguda a molts indrets com una sabata de qualitat, especialment la d’ home, que es va exportar a les colònies espanyoles de Cuba i Filipines.

El terme d’Alaior compta amb una gran quantitat d’importants llocs arqueològics, dels que podem destacar Torre d’en Gaumes, la necròpolis de Cales Coves, Torralba d’en Salort, So Na Caçana, les navetes de Biniac-L’Argentina, Rafal Rubí, la basílica paleocristiana de Son Bou, ….

També té una gran número de barrancs: Son Boter, d’en Rellotge, sa Torre Vella, Torre Solí, Rafal Fort, … que normalment ens ofereixen boniques cales i platges i que són petits ecosistemes; molts d’ells, van ser utilitzats com a llocs d’horta.

Cal destacar pel seu valor ecològic i natural el Prat de Son Bou, lloc d’hàbitat d’animals i plantes, que protegeixen les dunes de la platja.

Pel que fa al poble d’Alaior, és va anar formant al voltant de la parròquia de Santa Eulàlia, que sobresurt damunt de les cases ja que està en un petit indret elevat on va prendre forma el poble cap el segle XV. Son d’interès, a més de l’església de Santa Eulàlia, el convent i església de Sant Diego, fundat pels franciscans el 1623 i el seu claustre, conegut com el pati de Sa Lluna, on es van transformar les seves cel·les en allotjaments pels militars cap el 1844, i pocs anys després, aquests allotjaments van ser ocupats per civils com a habitatges; també van haver petits tallers de bijuteria i sabates, entre altres; tot plegat, va produir que es fessin obres sense cap control i es perdés la seva fisonomia original. El 1993 el pati de Sa Lluna és declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), i per tant, deixa de ser lloc d’habitatges per passar a ser un patrimoni protegit.


L’Ajuntament és un edifici construït el 1613 i venut a la Universitat (antecedent de l’Ajuntament) el 1660. Disposa d’un espai interior amb pati i escala central. Per a mi, és la casa consistorial amb més encant de tota l’illa, un petit palau al servei de tots.
Pitjeu aquí per veure un planol d’Alaior amb els seus principals atractius turístics
A més de l’ajuntament, també podem veure altres cases senyorials pels voltants,com Can Salort, avui dia seu de l’extensió de la Universitat de les Illes Balears a Menorca; l’església de Gràcia, la Plaça de la Constitució, la Plaça Nova, el Munt de l’Angel amb un mirador o el Molí d’en Nadal son altres dels seus elements patrimonials.

A les rodalies del poble trobem la església de Sant Pere Nou, i principalment, el camí d’en Kane, un dels camins més tranquils de l’illa que s’han de fer poc a poc i que va manar construir el governador britànic Richard Kane durant la primera dominació anglesa; la parròquia de Sant Llorenç de Binixems; les pedreres de Santa Ponça, …

Aquesta és una petita mostra de tot allò que ofereix Alaior i que des d’aquestes línies us invitem a que conegueu més a fons. Descobriu-lo !
Per saber més:
Página del Ajuntament d’Alaior
Les festes de Sant Llorenc (Alaior)
Els tunels de la guerra civil d’Alaior