Aquesta és la segona entrada que té com a eix el patrimoni de la cultura talaiòtica a l’illa, que com ja sabeu, opta a ser candidata a patrimoni mundial de la UNESCO.
Cal esmentar que per optar a la candidatura s’han de complir, almenys, un dels 10 requisits que imposa la UNESCO. Menorca i la cultura talaiòtica, en compleix tres.
Ara toca donar a conèixer i difondre aquest magnífic patrimoni, per que tot el que es coneix es pot valorar i estimar molt més.
En aquesta entrada parlarem sobre algunes de les necròpolis que hi han a l’illa, ja que no son tan conegudes com els talaiots i les taules.
La paraula necròpolis ve del grec, i ve a significar “ciutat dels morts”. Son llocs de’enterrament i que donen resposta a diferents ritus funeraris al llarg de la història.
Una gran majoria de les necròpolis de Menorca les trobem en penyasegats més o menys a prop de la costa. Un exemple d’ells són els de Cales Coves, amb més de 90 coves.
Sovint podem trobar a les necrópolis tipus diferents de tombes i enterraments, d’acord amb l’època a la que pertanyen, i que poden anar des del periode talaiòtic-bronze (1200-750 aC) fins al talaiòtic ferro (750aC-123dC).
Les més antigues solen ser coves naturals, a les que segueixen les coves artificials generalment d’una sola planta, i posterior a aquestes, trobem les coves artificials més amples, moltes d’elles amb columnes i compartimentadas i que no se sitúen en llocs tan alts com les anteriors.
Al marge de les més conegudes de l’illa com Cales Coves i Cala Morell, també en trobem a algunes parets de barrancs prop de la mar, com Biniparratx, Cap de Forma o Son Bou.
Menorca té més de 1.600 monuments, una mitjana de dos per cada quilòmetre quadrat. Un veritable museu a l’aire lliure.
