L’arquitectura de Menorca és una manifestació del nostre patrimoni. Cadascun dels elements construïts ens mostren com les persones de l’illa han combinat i aprofitat allò que tenien més a mà per protegir-se de les inclemències del temps i altres fenòmens propis del lloc on es van assentar.
Què és l’arquitectura rural?
William Morris va definir l’arquitectura com a “tota actuació humana encaminada a produir alteracions o modificacions a la terra per tal de satisfer necessitats humanes”, i això no només es refereix als habitatges, sinó a totes les construccions.
L’arquitectura rural s’adapta al territori, als recursos naturals, a las condiciones climàtiques, naturals, etc., utilitzant els materials que es troben al seu abast. Per això, l’arquitectura de cada lloc és única.
A Menorca existeix una gran varietat d’elements arquitectònics, des d’elements senzills sovint construïts pels mateixos homes del camp, fins a construccions ja dissenyades i planificades.
Moltes construccions de l’illa tenen similituds en altres que es troben, sobretot, a la mediterrània, com són els magatzems de vorera illencs amb els que es van construir a Tunis o Grècia, o bé, els talaiots i els nuraghi de Sardenya, o algunes cases senyorials i les masies catalanes, etc.

Són singularitats de les construccions de Menorca:
- La cobertura de les edificacions amb teula àrab
- Els sistemes d’aprofitament de l’aigua (cisternes, pous, aljubs, …)
- La utilització de la pedra de marès
- L’obertura de les cases cap al sud on hi ha una porxada o pati, i el tancament a la vessant nord, per protegir-se dels vents
- La utilització de la calç per emblanquinar façanes i parets, i també, com una mesura higiènica.
Us deixem una breu ressenya de les principals construccions que podeu veure a Menorca:
EL LLOC
Així és com es coneix a Menorca una explotació agrària. El conjunt edificat del lloc pren aquí el nom de “ses cases” o “el casat”. Aquest conjunt edificat té diferents elements: vivenda, pati i edificis auxiliars, com ara els bouers, galliners, pallisses, era, etc.

La necessitat de protegir la casa i els seus habitants, no només de fenòmens meteorològics (com la tramuntana), sinó també sanitaris (evitant la malària en llocs humits), o bé, de les incursions pirates en èpoques d’invasions, van provocar que les cases del lloc foren construïdes en llocs elevats, secs, protegits i allunyats de la costa. Tot això fa que siguin fàcils de distingir en el camp menorquí.

Alguns d’aquests conjunts edificats tenen o tenien una torre de defensa que podia estar, en alguns casos, formant part del propi conjunt de cases.
La casa senyorial és altre edificació que podem trobar en alguns casats; aquesta casa la utilitzava el propietari del lloc (quasi sempre ocasionalment o a l’estiu), i en alguns casos, presenten elements decoratius i arquitectònics diferenciats, d’acord amb les corrents de l’època.

CASERIUS
També anomenats casolanies o llogarets. Són agrupacions de cases més petites que el casat; són més senzilles i tenen pocs elements auxiliars. S’agrupen a les voreres de camins que comuniquen unes cases amb altres. Generalment, a prop d’aquestes vivendes podem trobar els camps de cultiu.
CASETES D’HORTA
Molt més petites i senzilles que les anteriors. Eren llocs per descansar, i de vegades, per passar el cap de setmana i que tenien un hort.
CONSTRUCCIONS PEL BESTIAR
Són elements que, normalment, estan aïllats de la vivenda i que estan construïts amb pedra seca. L’any 1373 ja trobem documentació d’aquest tipus de construccions a l’illa. Els més coneguts són els ponts i barraques pel bestiar.
CONSTRUCCIONS PER A L’APROFITAMENT DE L’AIGUA
Neixen de la necessitat d’emmagatzemar l’aigua: aljubs, cisternes, pous… i també la forma més curiosa i que podem veure per moltes façanes de cases de camp: els canalons que recullen l’aigua de les teulades i les duen fins el lloc d’emmagatzematge.

MOLINS
Lligats a la producció del camp i que es feien servir, generalment, per moldre farina o extreure aigua.
Les tipologies més habituals a l’illa són els molins de vent i els molins de sang, anomenats així per que la força la feia un animal.

Continuarem amb aquest interessant tema amb una segona entrega d’arquitectura rural.
Per saber més: Enciclopèdia de Menorca, Arquitectura Rural, V. Jordi/E.Taltavull
molt xulo!