Arquitectura rural

L’arquitectura de Menorca és una manifestació del nostre patrimoni. Cadascun dels elements construïts ens mostren com les persones de l’illa han combinat i aprofitat allò que tenien més a mà per protegir-se de les inclemències del temps i altres fenòmens propis del lloc on es van assentar.

Què és l’arquitectura rural?

William Morris va definir l’arquitectura com a “tota actuació humana encaminada a produir alteracions o modificacions a la terra per tal de satisfer necessitats humanes”, i això no només es refereix als habitatges, sinó a totes les construccions.

L’arquitectura rural s’adapta al territori, als recursos naturals, a las condiciones climàtiques, naturals, etc., utilitzant els materials que es troben al seu abast. Per això, l’arquitectura de cada lloc és única.

A Menorca existeix una gran varietat d’elements arquitectònics, des d’elements senzills sovint construïts pels mateixos homes del camp, fins a construccions ja dissenyades i planificades.

Moltes construccions de l’illa tenen similituds en altres que es troben, sobretot, a la mediterrània, com són els magatzems de vorera illencs amb els que es van construir a Tunis o Grècia, o bé, els talaiots i els nuraghi de Sardenya, o algunes cases senyorials i les masies catalanes, etc.

Són singularitats de les construccions de Menorca:

La cobertura de les edificacions amb teula àrab
Els sistemes d’aprofitament de l’aigua (cisternes, pous, aljubs, …)
La utilització de la pedra de marès
L’obertura de les cases cap al sud on hi ha una porxada o pati, i el tancament a la vessant nord, per protegir-se dels vents
La utilització de la calç per emblanquinar façanes i parets, i també, com una mesura higiènica.

Us deixem una breu ressenya de les principals construccions que podeu veure a Menorca:

EL LLOC

Així és com es coneix a Menorca una explotació agrària. El conjunt edificat del lloc pren aquí el nom de “ses cases” o “el casat”. Aquest conjunt edificat té diferents elements: vivenda, pati i edificis auxiliars, com ara els bouers, galliners, pallisses, era, etc.

La necessitat de protegir la casa i els seus habitants, no només de fenòmens meteorològics (com la tramuntana), sinó també sanitaris (evitant la malària en llocs humits), o bé, de les incursions pirates en èpoques d’invasions, van provocar que les cases del lloc foren construïdes en llocs elevats, secs, protegits i allunyats de la costa. Tot això fa que siguin fàcils de distingir en el camp menorquí.

P1180115Era C Porter blog_enmenorcawordpress — Era

Alguns d’aquests conjunts edificats tenen o tenien una torre de defensa que podia estar, en alguns casos, formant part del propi conjunt de cases.

La casa senyorial és altre edificació que podem trobar en alguns casats; aquesta casa la utilitzava el propietari del lloc (quasi sempre ocasionalment o a l’estiu), i en alguns casos, presenten elements decoratius i arquitectònics diferenciats, d’acord amb les corrents de l’època.

P1130610Casa — El pati mirant al sud, una nota comú

CASERIUS

També anomenats casolanies o llogarets. Són agrupacions de cases més petites que el casat; són més senzilles i tenen pocs elements auxiliars. S’agrupen a les voreres de camins que comuniquen unes cases amb altres. Generalment, a prop d’aquestes vivendes podem trobar els camps de cultiu.

CASETES D’HORTA

Molt més petites i senzilles que les anteriors. Eren llocs per descansar, i de vegades, per passar el cap de setmana i que tenien un hort.

CONSTRUCCIONS PEL BESTIAR

Són elements que, normalment, estan aïllats de la vivenda i que estan construïts amb pedra seca. L’any 1373 ja trobem documentació d’aquest tipus de construccions a l’illa. Els més coneguts són els ponts i barraques pel bestiar.

CONSTRUCCIONS PER A L’APROFITAMENT DE L’AIGUA

Neixen de la necessitat d’emmagatzemar l’aigua: aljubs, cisternes, pous… i també la forma més curiosa i que podem veure per moltes façanes de cases de camp: els canalons que recullen l’aigua de les teulades i les duen fins el lloc d’emmagatzematge.