Dades essencials
Menorca té uns 700 km2 amb una llargària d’uns 50 km d’est a oest, i un promig de 18 km d’amplada (de nord a sud). Aquí vivim unes 100.000 persones.
És la illa més occidental de les Balears i la situada més al nord.
Va ser declarada Reserva de la Biosfera l’any 1993.
El cim més alt és la muntanya de Monte Toro, amb 357m d’alçada, a la que segueixen altres cims o puigs, com són Santa Agueda amb 254m., S’enclusa amb 274m., Puig Mal amb 219m., etc.
El seu litoral o línia de costa abasta més de 370 km., sense comptar amb els illots que l’envolten. Tot i que el més atraient per qui ens visita són les platges, el litoral menorquí ofereix altres tipus de paisatges diferents i no per això, menys atractius; els penya-segats, els barrancs, les coves o els seus ports naturals són prou interessants per que ens hi fixem amb ells i fem una mirada diferent al paisatge.
De platges, es clar, també en tenim: de sorra més o menys fina, de còdols, urbanes, verges, de roca…, llargues, com la de Son Bou amb més de 2 Km., o de les més petites, com la des Caló Blanc o la des Calò Roig, amb molt pocs metres d’amplada, quasi, platges “per un”.
Menorca no té rius; l’únic torrent que dur aigua tot l’any és el torrent de Cala Galdana, tot i que a l’estiu potser del tot imperceptible.
Tota l’aigua dolça prové de les filtracions de la pluja en el subsòl, el que fa que tinguem un recurs molt limitat. La mitad nord de l’illa té gran part del seu terreny impermeable, mentre que la part sud (o migjorn) és la més permeable.
El clima de l’illa és mediterrani amb temperatures mitjanes de 17º i una pluviometria d’uns 600 l’m2 de promig. De la seva climatologia, (com no!) cal destacar el vent, que bufa més de la meitat dels dies de l’any, si bé, no sempre amb força. La tramuntana és el vent més destacat que, sovint, dòna pas a forts temporals, arribant a bufar a més de 100 km/hora.
Geològicament l’illa és divideix en dues parts molt diferenciades: tramuntana, al nord, on predominen les roques de les eres primària i secundària, i es migjorn al sud, on predomina la roca calcària del terciari. Aquesta roca és la que permet que l’aigua de pluja quedi “atrapada” en el nostre subsòl i disposem d’aigua dolça.
Els boscos principals són els formats per pi blanc, alzina i l’ullastre. Altre tipus de paisatge vegetal a l’illa el forma la marina, extensió de terra ocupada per la vegetació arbustiva, com el bruc, el xipell, el romaní…
La vegetació és típicament mediterrània. Trobem, no obstant, diverses varietats de plantes o vegetals endèmics exclusius de les illes, i també, alguns exclusius de Menorca que representen el 7% del total de la nostra flora. Destaquem els socarrells, alguns endèmics, i molt característics de la vegetació del litoral de tramuntana.
Paisatgísticament, tot i que pot semblar molt igual, l’illa ofereix paisatges molt diferents: dunes, valls, prats, basses temporals, albufera, cales, macars, platges, penyasegats, boscos, camps de conreu, illots costaners, paisatge agrari… Aquí també hi possem el paisatge “mil·lenari” del món talaiòtic, per que a Menorca els llocs arqueològics es troben disseminats pel nostre camp, i per tant, formen part del paisatge.
Menorca té més d’un 60% del seu terreny protegit amb diferents figures de protecció (ANEI, ZEPA, LIC…) i també part del seu litoral amb les reserves marines del Nord i la de l’illa de l’Aire.
El parc natural de S’Albufera des Grau inclou una gran diversitat d’ambients: boscos, illots, zones humides, platges, sistemes dunars… i una llacuna d’uns 70ha. El parc té més de 5.100 Ha. El parc també és el nucli de la Reserva de la Biosfera, o sigui, la part més protegida de tota l’illa.
Pel que fa a la funa, la més abundant són els ocells: gavines, baldritges, corbs, puputs, fotges, milans, xòrics… Pel que fa als rèptils i amfibis trobem: serps d’aigua, sargantanes (algunes endèmiques), calàpets, dragó comú, serps blanques, tortugues…
Els mamífers de les Balears van ser introduïts per l’esse humà. Trobem el mostel, la marta, l’eriçò, conills, ratapinuyades, cabres…
I si parlem de peixos l’esparrall, el serrà, el moll, morenes, sargs, raors…
La pagesia una altra característica del nostre paisatge; la gent del camp ha possibilitat que l’illa segueixi tal com la veiem ara i podem gaudir-la, ha estat el seu gran cuidador. Les cases de les explotacions agrícoles, anomenades llocs, estan construïdes segons la tipologia tradicional illenca. En el camp veurem vaques, cavalls, gallines, ovelles, ases…
En Menorca 