Jamma, Iamo, Iamona, Jammona, Medina Minurqa, Madina al Jazira, …
Ciutadella va ser la Madîna al Jazira (ciutat de l’illa) on residia l’almoixerif (oficial reial islàmic encarregat de cobrar les rendes i drets del rei) amb la seva cort i on hi havia una mesquita pel culte islàmic.
Es creu que aquesta cort tenia uns bonics jardins que podrien haver estat situats entre els carrers de Sant Jeroni i el de Sant Francesc, i que el carrer del Palau conduïa fins aquest indret pletòric de plantes, flors i aigua…
Encara queda molt per descobrir d’aquesta Ciutadella musulmana, de la antiga Medina Minurqa, que descansa sota les restes medievals de la ciutat, i també sota les edificacions actuals.
Caminem una mica per aquest tresor nostàlgic que és el casc històric de Ciutadella.
Si comencem pel pla des Born (on hi és l’Ajuntament) i mirem al nostre voltant, trobarem les cases senyorials de Torre Saura i dels Salort, el Teatre del Born, l’obelisc que commemora la heroica defensa de Ciutadella davant l’atac dels turcs el 1558, el Cercle Artístic, el Mirador del Port, i just al costat de l’Ajuntament, el bastió (un dels cinc que va tenir la antiga muralla de la ciutat).
Entre dues cases senyorials, molts semblants, s’obra pas el carrer des Born, entre edificacions de marés que li confereixen aquest caire distingit. Prest trobarem la Catedral que el rei Alfons III va ordenar aixecar sobre l’antiga mesquita musulmana. El campanar actual de la catedral era l’antic minaret de la mesquita; podem recórrer els carrers del Palau, del Sant Crist, Ses Voltes, …
El seu casc històric es testimoni de l’època en que Ciutadella va ser capital de l’illa, on la noblesa i el clero van donar forma a aquest singular entramat de carrers i carrerons, molts d’ells empedrats, amb cases senyorials, convents, esglésies, places, mercats, … farem bé en fixar-nos en cadascun dels detalls dels edificis: escuts, gàrgoles, escultures, …
Tots i cadascun dels carrers del centre s’han de caminar. Aquí cal esmentar l’església del Socors, el convent de Santa Clara, el Palau Episcopal, el Seminari, Ses carnisseries, el Mercat del Peix, l’església del Roser, la casa del Baró de Lluriach, l’església Sant Miquel, …
Cada petit racó queda sotmès a la nostàlgia i bellesa d’un temps ençà. Al fosquet, quan el sol s’està amagant, tot el centre agafa un to groguenc que el marès ajuda a emfatitzar.
Després d’haver caminat i absorbit cada detall de carrers i edificis, l’altre visita obligada és el port de més d’un quilòmetre de llargària, amb la Torre de Sant Nicolau a la bocana, i que s’endinsa fins al mateix cor de la ciutat; al igual que el nucli antic, el port també reflecteix la tranquil·litat, calma i somnis d’una altra època; només cal veure el seu pont, els bars, les barques, els bastions, les muralles, l’aigua, …
Per saber més:
Veure programa de tve “els camins de la calma” sobre Ciutadella
Pàgina de l’Ajuntament de Ciutadella
En Menorca 
Me he enamorado de la foto del Carrer des Palau. Las fotos ¿son tuyas?
Sí, todas las fotos son mías, a excepción de aquellas en las que hago constar el nombre del autor. Esta pequeña calle me encantó; en realidad, todo el casco histórico de Ciutadella tiene “algo especial” que hay que descubrir andando.