Els petits racons del Port de Maó encara tenen un aire d’antiguitat i melancolia.
La coneguda com a casa “Venècia”, que s’endinsa dins les aigües del Port i que va ser propietat de Richard Branson, fundador del grup Virgin, és una de les postals més fotografiades d’aquestes aigües.


Des de que vam fer aquesta entrada fins ara, la casa Venècia ha estat restaurada per una empresa que la vol utilitzar com a lloc per trobades… però deixant tot això a banda, us diré que anar a la Casa Venècia des de la vessant d’un caminant és molt diferent i totalment idíl·lica i, també estranya.
Quan aparques el cotxe una mica enfora del lloc, baixes per un petit carreró que dóna a una petita caleta del port de Maó. La cala està resguardada, té una petita platgeta amb còdols, l’aigua va i be tranquil·la, i fora de l’estiu el lloc és fantàstic, et trobes sol enmig de tot això.
Si camines pel caminet que dur a la casa l’aigua et voreja per les dues bandes i la sensació es de una pau total.
Si et pares a mirar l’entorn i a cercar com està feta la casa i com es reflexa el mar en aquest punt del port, s’obra la visió que jo tinc sempre que hi vaig per fer una “ullada” al lloc i gaudir d’aquest indret, tant lluny i tan prop alhora, de la civilització, el bullici, la gent …
A vegades, pots veure gent agafant “ortigues”, una cosa molt d’aquí, i per cert, boníssimes. (us recordo que s’ha de tenir permís de pesca per agafar-les).
Si quan esteu al lloc vé el vaixell de la trasmediterrània o un altre una mica gran, penseu en apartar-vos, ja que l’aigua que desplacen aquests vaixells grans fan moure, i molt, l’aigua del lloc.
En fi, la casa et transporta a un altre temps, i a un lloc, que no sembla el que és. Una sort poder viure tot l’any en un raconet com aquest. Esper que ningú trenqui aquesta màgia del lloc per fer un negoci. Això, no te preu.
Sense paraules.