Introducció

Des de l’any 3000 aC la illa va estar habitada. Els primers pobladors vivien en coves naturals i, més tard, en artificials. Provenien de l’entorn illenc, principalment de la península ibèrica i de l’illa de Serdenya.

Aquest periode és conegut com a periode pre-talaiòtic.

Cap a l’any 2500 aC van arribar a l’illa habitants procedents del mediterrani oriental. Aquests habitants tenien ja una tècnica constructiva amb pedra molt diferenciada de l’anterior època, i que dona nom al periode talaiòtic.

Poblat talaiòtic

L’illa es trobaba al mig del que eran les rutes comercials d’aquells temsp, això va fer que per aquí pasessin fenicis, grecs, cartaginesos i romans.

Desprès de la caiguda de l’imperi romà, els vàndals van apropiar-se de Menorca i es van estar a l’illa durant un segle. A ells els van seguir els bizantins, que es van estar fins la conquesta musulmana.

Fins l’any 900 Menorca va patir constants asaltaments de normands, islamites, pirates… fins que finalment els musulmans es van apropiar de l’illa i si van estar durant quasi quatre segles, des del 903 fins el 1287, any en que va ser alliberada l’illa dels musulmans, per passar a forma part del regne de Catalunya i Aragó.

Aquí va haber un periode relativament tranquil fins els inicis del segle XVIII, a excepció de les moltes incursions de pirates i turcs que van saquejar l’illa durant el segle XVI.

Durant el segle XVIII i principis del XIX, Menorca va pasar per moltes mans diferents: va ser anglesa (1708-1756), francesa (1756-1763), altre cop anglesa (1763-1782), espanyola (1782-1798), anglesa de nou (1798-1802) i a partir del 1802 va tornar de nou a mans dels espanyols, fins l’actualitat.

El talaiòtic (1500 aC – 123 aC)

Es caracteritza principalment per les seves construccions megalítiques: talaiots, taules, sales hipòstiles, navetes d’enterrament…

Els talaiòtics es concentraven en poblats i principalment eren pastors i agricultors.

El periode romà (123aC – 425)

Després de les guerres púniques, Roma es va convertir en la potencia hegemónica del mediterrani occidental i van conquerir tota la costa mediterrànea, si bé, a les Balears no van arribar fins el 123 aC. Durant aquest periode es va adoptar la llengua llatina a Menorca.

Els romans tenien el concepte d’urbe, així a l’illa van fundar Iamo (Ciutadella), Mago (Maó) i Sanissera, però tot i aixì, la majoria de la població continuava vivint dispersa pel camp.

Ruines romanes a Sanitja

Els vàndals i els bizantins

Després del baix imperi romà, cap l’any 425 els vandals van sequejar l’illa, que va quedar anexionada a Cartago.

Des del 534 són els bizantins qui ocupen l’illa i que la controlarà fins la conquesta musulmana l’any 903. Del periode bizantí ens han quedat les restes de les basíliques com la de Son Bou o la de Fornàs de Torelló.

La vida a l’illa no va canviar gaire des del periode romà, fins el final dels bizantins.

Aquest periode va ser una mica convuls i es van patir diferents atacs.

El periode musulmà (903-1287)

La conquesta dels musulmans va portar la progressiva islamització a la población menorquina i la introducció de noves pautes culturals, econòmiques, socials i polítiques. Menorca va passar a dependre del Califat de Còrdova, de la taifa de Dènia i de la de Mallorca.

Durant aquest periode, la majoria dels habitants de Menorca vivien al camp. L’economia de la Menorca musulmana es bassava en l’agricultura i la ramaderia. Ciutadella va ser l’únic nucli urbà durant el periode musulmà.

Pujada a Santa Agueda on hi han restes musulmanes

La baixa edat mitjana (segles XIII-XV)

El periode musulmà es va acabar amb la reconquesta del rei Alfons III, que va anexionar Menorca a la corona d’Aragó.Es van expulsar als musulmans de l’illa i Menorca va ser així buidada de la seva antiga població, ordenant el seu repoblament. Es van establir, per tant, noves institucions polítiques, religioses, socials… i la llengua catalana.

En aquesta època es va fundà la població d’Alaior.

La societat medieval estaba ben compartimentada: cavallers, ciutadans, pagesos propietaris de terres i els menestrals, però també hi havien grups marginals i sense drets.

Per tal de protegir la gent pagesa dels atacs corsaris durant el segle XIV es van construir diverses torres de defensa.

La primera edat moderna (segles XVI-XVII)

Durant aquests segles es pateixen diferents atacas de turcs, pirates i corsaris. La societat evoluciona i apareix una nova aristocracia que es fa terratinent, mentre que molts pagesos deixen de ser propietaris de terres.

Maó va adquirint mès importància en detriment de Ciutadella, i les poblacions d’interior es van consolidant: Alaior, Es Mercadal i Ferreries, i apareixen altres nuclis: Es Castell, Es Migjorn i Fornells.

S’aixequen les torres costaneres de vigilància per prevenir a la població del perill d’atacs corsaris.

Talaia de vigilància

El segle XVIII

Condicionada per la seva posició estratègica i per tots els esdeveniments europeus, Menorca viu sota diferentes governs durant aquest segle: britànic (1713-1756), francès (1756-1763), britànic (1763-1782), espanyol (1782-1798), britànic (1798-1802) i a partir de 1802 espanyol.

S’aprecien canvis a l’agricultura; s’introdueix la patata i canvia la cabana ramadera, fins ara principalment ovina, per la bovina.

Durant el govern britànic es construeix el camí d’en Kane, l’aljub des Mercadal, algunes torres de defensa…

Amb els francesos es funda el poble de Sant Lluís.

Del segle XIX fins avui

Durant els segle XIX i XX va creixent la industrialització i els transports.

Les sabates són una de les industries més important a l’illa que va arribar a ocupar, a finals del segle XIX, a més de 3.000 treballadors, però també hi hà industria de cotó, maquinistes navals, central elèctrica… Es millora també la xarxa de carreteres. Les crisis succesives fan que molts menorquins surtin de l’illa per cercar feina a l’Alger o, fins i tot, a Amèrica.

La polarització de la societat condueix a la guerra civil en el primer terç del segle XX.

Després d’un temps d’estancament, la cultura menorquina reneix.

Amb la democràcia, es recuperen les llibertats i també, poc a poc, l’economia, al voltant de la sabata, el formatge i, sobretot, el turisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s