Trepucó

Per la seva ubicació, sembla ser que el poblat de Trepucó podria haver estat un gran nucli que dominava el Port de Maó.

La influència d’aquest poblat, com molts d’altres, s’estén fins allò que es possible divisar, o sigui, fins on l’espai visual permetia, el qual ens fa suposar que el de Trepucó podia arribar fins a Binisafuet, Biniparraxt, Torelló i Curnia.

IMGP3375 blog

Recinte de Taula de Trepucó, darrera es pot veure el gran talaiot

Trepucó és un poblat emmurallat, tot i que es conserva molt poc de la seva muralla.

Té uns 5.000 m2 d’extensió.

IMGP3373 blog

Detall del poblat (Trepucó)

En el recinte de taula podem veure el que era la porta d’accés, molt comú en tots aquests recintes, i les pilastres que envolten el recinte; per evitar la caiguda de la gran taula, es va posar un contrafort de formigó a la part de darrera, fet que va dur moltes controvèrsies, ja que com podem veure, en una de les fotos,  té un impacte força evident.

 

trepuco2

Al nord del poblat es troba un gran talaiot, i també podem veure un altra més petit també dins del recinte, tot i que sembla ser que van arribar a haver-ne quatre. És possible que la funció del gran talaiot, que està en un lloc alçat, fos el d’atalaia o punt defensiu.

IMGP3376

Dintell porta dins del poblat

L’assentament de la població es situa cap el 1400 a C.

Al recinte de taula podem veure la porta d’entrada, i també, les restes de les pilastres que envolten el recinte. Molt a prop poden trobar restes del que van ser vivendes talaiòtiques, amb el seu pati central i algunes habitacions perifèriques. Tot i que no ho podem veure tot, en el poblat també es van trobar i excavar magatzems i coves, una de les quals la podem trobar en el camí d’entrada al recinte.

IMGP3377Trepuco

Restes de les vivendes i habitacions talaiòtiques

La explotació agrària va fer malbé gran part del que havia estat el poblat, però malgrat tot, encara es conserven alguns dels seus edificis.

IMGP4964Trepuco

Com molts dels antics assentaments, va ser utilitzat en diferents èpoques, destacant la que va tenir lloc durant el segle XVIII per part dels francesos  que el van utilitzar com a indret defensiu, formant un recinte emmurallat en forma d’estrella, i del que es creu es van aprofitar per a la seva construcció les pedres obtingudes pel desmantellament d’un dels talaiots o altres monuments del poblat. Segons estudis de E. Sintes y F., Isbert, damunt del talaiot els francesos van arribar a col·locar un canó. Tot plegat, utilitzat el poblat com a base militar dels francesos, va ajudar a que es deteriorés fortament.

IMGP3374Trepuco

Aquí es pot veure el contrafort de formigó de la Taula

L’actual recinte de taula va ser excavat per Margaret Murray el 1932 amb un equip de la universitat de Cambridge. Posteriorment també va ser excavat pel Museu de Menorca entre 1976 i 1986. Durant aquestes intervencions es van trobar moltes restes ceràmiques i també es van poder definir alguns altres edificis del poblat, com dos torres de planta quadrada i restes d’altres estructures de caire domèstic. El 2010 va tenir lloc l’última intervenció al poblat.

IMGP3370Trepuco

Gran talaiot nord

El jaciment va ser declarat monument històric nacional el 1931. Avui dia forma part de la llista dels 25 jaciments arqueològics de Menorca que opten a la candidatura de Patrimoni  Mundial de la UNESCO com a representant de la singular cultura talaiòtica de l’illa.

IMGP3379

Per saber més:

Artículo “Redescobrint Trepucó”, de Elena Sintes y Silvia Villalonga

Article sobre la excavació a Trepucó

Article ¿Qué sabe usted de Trepucó?, de menorca.info

Video:

Interesant video d’imatges projectades sobre el Talaiot de Trepucó, titulat “atemporals a Trepucó”

Anuncis