Utilitzats com enginy per aprofitar el vent, els molins han format part del paisatge illenc des d’antuvi. La primera referència d’un molí de vent a l’illa data del 1290.
Als voltants del segle XVI es van generalitzar a totes les Balears, principalment per extreure aigua, solució que es va adoptar dels holandesos, però els molins es van fer servir per molts altres usos, sent molt important, el de moldre gra.
Actualment a l’illa, trobem la majoria de molins dins de les poblacions, molts d’ells reconvertits en altres usos, tan privats com públics (restaurants, vivendes …), el que fa que molts d’ells passin del tot desapercebuts.
Hi han uns 30 catalogats, però s’estima que fora possible que existissin entre 80 i 90 disseminats per tota Menorca.
Aquesta entrada té com a títol el Molí de Dalt de Sant Lluís, un molí que s’ha convertit en un petit i interessant museu etnològic on podem veure com es feien alguns treballs del camp i les eines que s’utilitzaven.
El museu ens permet conèixer les principals parts d’aquests tipus de molins (fariners) que a l’illa tenien unes mides més grans que a la resta, i que generalment, constaven de tres grans parts: les cases (part baixa del molí i per on s’entrava), la torre (part cilíndrica del molí) i el cucurull (on trobem l’aparell i les “veles” i que es podia fer girar segons el vent).
El Molí de Dalt va ser construït a finals del segle XVIII durant la breu dominació francesa de l’illa. A la població trobem dos molins més, el d’Enmig i el de Baix. El de Dalt és el més antic de tots.
La seva base és quadrada i té quatre naus cobertes amb volta de canó, la torre cilíndrica (d’uns quatre metres i mig de diàmetre) que surt de la nau central, i el cucurull, coronant la torre de on surten les aspes.
Una escala de caragol que va pujant adossada a les parets comunica la nau de la planta baixa amb la terrassa i també al pis superior, on estan les moles. En el petit recorregut podem veure la impressionant maquinària de fusta del molí.
Els molins de moldre gra van ser imprescindibles per l’abastament de la població, principalment, durant el periode en que es va prohibir moldre gra a les cases particulars i s’havia de fer en un molí.
La comunitat depenia de fet dels molins, ja que d’ells s’estreia la farina, i amb la farina es feia pa. Això donava als propietaris un status i un cert poder, ja que eren imprescindibles per l’alimentació de la població.
Els noms que tenien els molins, sovint feien referència al del propietari, o bé, al lloc on estaven situats, com és el cas dels tres de Sant Lluís.
L’arribada dels motors, a mitjans del segle XX, va acabar amb l’ús tradicional dels molins.
Curiositat: l’any 1949 el molí de Dalt va ser destruït pel vent de Tramuntana, deixant de funcionar des de llavors. Va ser restaurant el 1987.
Per saber més:
Un pensament sobre “Molí de Dalt, un molí francès”