A 183m d’alçada

De com es diuen a l’illa els llocs hi ha molt a parlar… i a discutir. Una cosa que és indiscutible és que un mateix lloc es coneix amb noms ben diferents, i Son Granot, a Ferreries, és també conegut com a muntanya de S’Ermita, cim de Sa Rovellada o cim de Son Morera (ja que en aquest lloc es va provar de fer la cria de cucs de seda per obtenir teixits).

Ermita de Son Granot

Des del mateix poble parteix un camí que puja fins els 183 m d’alçada i que ens dirigeix a la bonica i petita ermita de Ferreries, també anomenada ermita de Son Granot, des de on podem gaudir d’unes vistes panoràmiques de gran part de l’illa.

Camí de pujada al cim

Moltes ermites d’aquests tipus es van construir entre els anys 50 i 60 del segle passat. La de Son Granot, es va inaugurar un 5 de desembre de 1954. La redacció del projecte d’aquesta senzilla construcció la va fer Nicolau Rubió i Tudurí, maonès polifacètic que va ser, a més d’arquitecte, viatger, jardiner, escriptor, periodista… i un dels dissenyadors de molts jardins de Barcelona.

Estepa

L’edifici és molt senzill, dissenyat en un sol cos, d’uns dos metres per banda i una doble coberta que fa que es reconegui fàcilment la seva silueta. Té un pati amb un antic pou (no potable) des de on podem gaudir de les panoràmiques.

Pati de l’ermita de Son Granot

Façana d’aquest petita ermita

En el mes de maig, tot el camí ens ofereix una gran varietat de plantes a fotografiar, per llocs més ombrívols i menys:  carritx, mata, estepa blanca, estepa borda, pom de moro, allassa blanca, fanalets… i àrees boscoses de pins i alzines. El mes de maig us trobareu un camí en plena “explosió” floral.

Son Granot, Ferreries

Formacions rocoses del camí

També trobarem algunes formes rocoses peculiars i, ja dalt del cim, unes grans lloses de pedra.

Des del cim tenim una visibilitat de gran part dels terrenys més muntanyosos de la vessant nord (sa Terra Roja, Ruma…) i també podem distingir fàcilment Monte Toro, cap a l’est. Mirant al sud, si el dia es clar, es pot divisar la línia de la mar  i apreciar els barrancs, els camps de conreu… cap a ponent, tenim una vista imperdible de tota la vall de Ferreries i del poble.

Vistes des de l’ermita. Al fons, Monte Toro.

Vistes de Ferreries, des del cim

Al costat de l’ermita hi han unes escales que duen a un petit refugi i a un, també petit, lloc per descansar amb taula i bancs.

L’Ermita està dedicada a  la Mare de Deu. Des de la porta principal amb reixes i vidre, podem veure aquesta bonica i petita imatge de la verge. En dies assenyalats es fa missa i berenars populars.

Per saber més:

Link de “senderisme Ferreries” on trobaràs com arribar i altres curiositats de l’ermita

T’interessa el tema? clica aquí per veure l’article sobre l’ermita de Fàtima o la de Sant Joan dels Vergers.

Vols saber més de Nicolau Rubió i Tudurí? clica aquí.

Llibre Capelles i ermites rurals a Menorca, de Llucia Pons Olives.

 

Advertisements