Cala Blanca, tresors amunt i avall

Cala Blanca és la sortida d’un torrent que s’encaixa entre roques blanquinoses calcàries del miocè. És una platja urbana, i molt urbanitzada; algunes edificacions i alguns bars arriben fins a la roca dels costats de la platja; tot i així són fantàstics els colors dels seus fondos d’arena blanca que li confereixen uns bonics blaus que conviden al bany.

És una platja petita d’uns 50m i que té la forma més comú en aquesta área de la costa de Ciutadella: una entrada allargada i estreta. Als voltants té una petita área de pins i una zona infantil. A l’estiu està molt congestionada.

I dites les seves característiques principals ara anem, com intentem fer sempre, una mica més enllà, o sigui, conèixer l’entorn i els petits “tresors” que podem trobar, que aquí tenen una dimensió especial.

Lliri de platja, visible a moltes de les nostres platges des de maig fins octubre

Els voltants de la sorra trobem algunes de les plantes típiques d’aquest tipus d’ecosistema, com les lletreres, el bolitx bord, … i  especialment, el lliri de platja, amb una flor del tot espectacular; faunísticament cal destacar que és un bon lloc per observar les papellones, sobretot, els mesos de maig i juny.

Però al marge d’aquestes troballes, existeixen dues totalment singulars i distintives: una naveta d’habitació i unes coves que foraden gran part del subsòl de la urbanització i que són de les més boniques de l’illa, malgrat que encara no es poden visitar com la des Màrmol, Megare, Es Caramells, Sa Tauleta  i la de S’Aigo, (declarada BIC el 1966), que es conserven quasi intactes i on es troba un llac subterrani que és el segon en superfície de tota Espanya, darrera del de les coves del Drac.

 

Llac Cova de S’aigo (foto revista ENDINS de la Biblioteca Digital de les Illes Balears)

Formacions litoquímiques a la Cova de na Megare (foto revista ENDINS de la Biblioteca Digital de les Illes Balears)

De la antiga naveta de Parelleta, només queden les restes, poc protegides i poc senyalitzades, i que com la resta de navetas d’habitació de l’illa, pertany a la època talaiòtica. Cal doncs, que siguem nosaltres mateixos qui tinguem cura de no pujar damunt les pedres i no tocar rés de les restes d’aquest monument que es va aixecar fa més de 3700 anys. Aquestes navetes eren utilitzades com a habitatge i difereixen de les navetes d’enterrament, tipus a la que pertany, per exemple, la naveta des Tudons.  Tot l’absis d’aquesta naveta està destruit, així que només podem veure les restes d’algunes de les seves parets. La gran singularitat d’aquesta naveta es la seva ubicació, quasi sobre la platja, cosa gens comú.

Restes de la Naveta. En vermell la seva planta, en forma de nau, i en verd, les línees aproximades del que serien les seves cobertes (absis).

Restes Naveta Cala Blanca, una pena que no es protegeixin més aquestes restes de més de 3700 anys d’antiguitat.

 

Per saber més:

Cova de S’aigo (web biosfera menorca)

Article sobre les coves, revista Endins

Flora de Menorca