Descobrim un altre Cala’n Porter, el que té un prat humit, un barranc, un torrent, penyals, racons, …
Cala’n Porter no és només una urbanització amb una bonica platja encaixada entre les altes parets del barranc que també té el mateix nom.
Només a la platja ja descobrim aquests penyals fantàstics, el de l’esquerra totalment urbanitzat, quasi “apinyat” on trobem cases en qualsevol petit lloc que la natura permet, i també escales, racons entre els sortints rocosos, i bonics miradors panoràmics que ens permeten veure tota la platja i gran part del final del barranc; a la dreta trobem l’altre penyal de la cala, encara verge, ple de natura.
Darrera la línea de platja hi ha una petita àrea de dunes amb la seva vegetació (tot i que el lloc està molt degradat per la pressió humana, cosa difícil d’aturar); i just darrera d’aquesta petita àrea comença el petit prat humit que alberga moltes aus i plantes totalment diferents a les que trobem a la resta del paisatge.
A la dreta de la platja, canalitzat, veurem el torrent de Cala’n Porter que desemboca cap al mar les aigües que ha anat recollint de Monte Toro, passant pels plans d’Alaior i el barranc del Rellotge.
El camí que el torrent ha anat obrint pas amb el temps ha format cavitats a la roca menorquina, i ha deixat en el llit del barranc unes terres molt fèrtils on encara avui, com ja fa centenars d’anys, es treballa l’horta i es cultiven arbres fruiters.
El camí de cavalls ens endinsa en aquest bonic barranc i ens mostra la natura del lloc, la flora, la fauna, les formacions geològiques que s’han anat modelant, i també, l’arquitectura d’horta, cases que es van construir al voltant dels horts, tot i que ja des de molt antic els homes han poblat aquestes zones per la recera que els hi proporcionava; de tot això han donen fe la quantitat de restes arqueològiques trobades.
És un passeig per conèixer tot allò que el home ha anat aprofitant en el transcurs del temps i de tot allò que és la nostra illa, les roques, els barrancs, els penyals, les coves, la fauna, la flora, …. i el silenci que ens ofereixen aquests paratges inigualables que són els nostres barrancs.
Cala’n Porter amb la seva vessant més natural, amagada entre les moltes edificacions comercials i residencials de la urbanització establerta dalt d’un penyal i que es deixa “caure” fins la mateixa platja.
A tenir en compte:
N0 ens hem d’endinsar ni trepitjar la zona de dunes, ni tampoc al prat humit, on està prohibit donar de menjar als ànecs. Hem de caminar sempre pels camins consolidats, o sigui, aquells que trobem marcats per la seva erosió; així evitarem malbaratar més aquest medi tan fràgil. Hem d’evitar fer sorolls per no molestar a la fauna. Gaudim amb seny.
En Menorca 