Així és el terreny que va des de Binimel·là a Pregonda, entre colors vermellosos i daurats. Quan tothom parla de les seves boniques platges, que ho són sense cap dubte, ometen altres recursos naturals d’excepció; només cal passejar a peu aquest tram del camí de cavalls per adonar-se.
Tota aquesta part de la costa es troba dins de la Reserva Marina del Nord de Menorca, i tota l’àrea és sòl rústic protegit, entre altres figures de protecció.
D’aquest curt tram que va entre les dues platges crida poderosament l’atenció el seu paisatge, el color de la terra, del camí, de les roques, del sòl, … que van marcant els diferents materials que es poden trobar en aquesta zona nord de l’illa, assentada sobre la part geològica més antiga de Menorca.
Les argiles i les roques vermelloses pertanyen al Permotriàsic (entre el Permià i el Triàsic, o sigui entre 300 i 200 milions d’anys enrere), i les roques groguenques, com les que trobem a Cala Pregonda, al mig de la mar, són d’origen volcànic, encara més antigues que les anteriors.
Cal recordar que Menorca geològicament té dues grans regions: tramuntana i migjorn. La part de tramuntana, on estem (al nord), és la part més antiga de l’illa, com ja hem dit, i és on trobem una gran diversitat de diferents materials i composició (gresos, conglomerats, llosella, radiolarites, roques volcàniques i també calcàries), molts d’ells representats en aquestes costes.
Altre part d’aquest bonic i divers paisatge el formen, d’una banda, el camp, ja que ens trobem sobre una de les terres més fèrtils de l’illa, i d’altra banda, les dunes, ja que existeix una àrea dunar de les millors conservades de Menorca; les dunes, no ho oblidem, són la reserva d’arena de les nostres platges i són l’hàbitat de moltes plantes i invertebrats. Actualment estan protegides, i per tant, cal respectar-les i caminar únicament pels llocs assenyalats, i mai per sobre d’elles.
I dit tot això, cal admirar aquestes platges amb l’arena del color de l’or. Imperdibles!
Dan ganas de irse unos días. Ten cuidado, no sea que empiece a haber demasiada gente al tanto de lo que tenéis ahí!!!
Je je, lo he pensado mil veces, incluso cuando puse el blog en marcha. Lo cierto es que todo lo que hay en el blog se puede encontrar en internet; es cierto que la presión demográfica puede causar estragos, y que en Menorca tenemos unos recursos limitados con un “techo” máximo de “carga turística”, pero la idea es dar a conocer los recursos naturales y patrimoniales para que se valoren, se aprecien y se conserven; intentar concienciar de la importancia de cada “pedacito” de la isla; buscar en definitiva, un turismo responsable. Besos!