Fa uns anys enrere, la cala va ser lloc de reunió de famílies i pescadors. Contava amb un berenador, i també, amb un viver de llagostes prou conegut. La gent s’apropava a la cala per pescar, descansar, netejar el peix, … al estar prop de Maó permetia que la gent pogués arribar tot fent un passeig.
Avui inquieta veure com molts dels seus edificis es troben en estat ruïnós i abandonats. La sensació que es té quan ens hi apropem per la carretera que bordeja el mar és prou estranya, i aleshores, desconcertant, per que enmig de tot aquest paisatge ens trobem amb unes casetes blanques, amb una bona vista cap al fantàstic Port de Maó, cap a l’illa del Rei, cap a Sant Antoni, i també, cap a Maó, o sigui, un entorn privilegiat.
Si et pares uns minuts al seu petit moll, la vida flueix, però poc a poc. Sembla que el temps s’ha aturat entre les ruïnes, i les antigues pedres d’algunes construccions, però inequívocament, el lloc es ara un petit racó residencial, que frega la mar.
Aquest és un dels llocs on no sols arribar si ets un visitant de l’illa; no desperta cap interès, malgrat que el té, i que temps enrere va tenir dos establiments hostelers molt coneguts.
Cala Fonduco té una petita història darrera: aquí va desembarcar el Kaiser Guillem II, i per damunt del penyal (que forma part d’algunes cases), trobem la casa del almirall Collingwood, que tenia accés a la cala.
Us convido a que us seieu en el seu petit moll i deixeu que us atrapin altres temps.
En Menorca 
m’agrada tant menorca en general i tot aquelle indrets petits com fonduco, es Grau, es Murtar … vaig a venir aviat, i si deu vol, un dia serà Menorca la meva casa, el meu paîs. Per ara m’acontenta somniant, gràcies per aquest blog.
Espero que aconsegueixis el teu somni, realment és un petit paradís, esperem que entre tots siguem capaços de conservar-la.
I gràcies a tu pel comentari i formar part del bloc. Salutacions.