De re cibaria (1)

Esta entrada está en castellno y en catalán

He tret aquest títol d’un llibre molt conegut a Menorca “De re cibaria” de Pedro Ballester, per començar a parlar una mica sobre la nostra estupenda gastronomia. Una altra forma de conèixer Menorca.

Segons Ramon Cavaller, la primera persona que va fer una publicació on es fa referència als costums i gastronomia de Menorca va ser l’arxiduc Lluis Salvador, que el 1891 va publicar dos toms on es podien veure, entre altres temes, els menjars més típics de la nostra illa.

Llibre “de re cibaria” en la seva 5èna. edició. La primera és de l’any 1923. Aquest llibre, a més de receptes, está ple de curiositats d’un gran interés social, ja que reflecteix moltes costums d’aquells temps.

Però en realitat, van haver molts altres llibres, documents i manuscrits anteriors a aquest.

El segle  XVIII, no es coneix l’any exacte, el frare Francesc Roger (Ciutadellenc) va escriure el que és considerat com el primer manual modern de cuina menorquina, que constava de tres llibres. El seu manuscrit actualment està dipositat a la Biblioteca de Catalunya.

D’altra banda,  John Armstrong, que va arribar a Menorca el 1736, va redactar un informe on recollia productes de l’illa, que ja incloïa, entre molts altres,  la sobrassada i els formatges.

Ja, posterior al llibre de l’arxiduc, el 1923 va aparèixer el llibre “De re cibària”  que encara podem trobar reeditat a algunes de les nostres papereries.

Tot plegat, podem veure que existeix una diversitat de llibres o documents que ja parlaven de la nostra gastronomia; el que és cert es que aquests quatre van ser dels  primers en anomenar la nostra cuina i en donar-la a conèixer.

La nostra gastronomia recull les influències rebudes de tots els països, pobles i regnes que van dominar i/o poblar  l’illa; així, trobem fortes influències catalanes, romanes, franceses, angleses, gregues i àrabs, entre altres.

Pastisset, un dels dolços més típics de l’illa
(foto del bloc “tomatesverdesfritos.com)

De la influència anglesa, per exemple, ens ha quedat el gin, el grevi, el púding, les pinxes, (arenga), etc.

Dels francesos les formatjades, …

De la catalana, especialment vam rebre influències de l’Empordà, ja que Menorca va ser repoblada per gent d’aquest indret a l’època de la reconquesta feta pel Rei Alfons III, i ens van quedar el crespell, el cuixot, …

Dels àrabs els postres amb mel o ametlles… i l’arròs de la terra, que es fa amb blat i no amb arròs, l’escabetx, les carxofes, ..

Els romans van introduir a l’illa les oliveres, la vinya, las tàperes, …

Tal com es cita al llibre “la cuina de paper”, als voltants dels fogons està escrita la història de les nostres illes.

 
Curiositat:A Menorca “berenar” equival a l’esmorzar català, o sigui, es el primer àpat del matí, però sembla ser que anys enrere les persones que matinaven força per les seves feines “berenaven” un àpat lleuger, i més tard, feien un altre àpat, que molt sovint era de pa i camot, el que anomenaven “fer les onze”.  (*del llibre De re cibaria).

 * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

He cogido este título de un libro muy conocido en Menorca “De re cibaria” de Pedro Ballester, para empezar a hablar sobre nuestra estupenda gastronomía, otro modo de conocer Menorca.

Según Ramón Cavaller, la primera persona que hizo una publicación referenciando las costumbres y gastronomía de Menorca fue el archiduque Luis Salvador, quien en 1891 publicó dos tomos donde, entre otros temas, se podían leer las comidas más típicas de la isla.

Pero ya en el siglo XVIII apareció el libro “l’art de la cuina” manuscrito por el fraile Francesc Roger, considerado como el primer manual moderno de cocina menorquina y que está depositado en la Biblioteca de Catalunya.

Por otro lado, John Amstrong, cuando llegó a Menorca en 1736 redactó un informe donde recogía diversos productos de la isla, dónde ya incluía la sobrasada y los quesos, entre muchos otros.

Ya posteriormente al libro del archiduque, en 1923, apareció el libro “De re cibària” que todavía hoy podemos encontrar reeditado en algunas de nuestras papelerías.

Raya/Ratjada a la menorquina
(foto del blog “tomatesverdesfritos.com”)

Todo ello, nos muestra que existe una diversidad de libros o documentos que ya hablaban de nuestra gastronomía, pero lo cierto es que estos cuatro fueron de los primeros en nombrar nuestra cocina.

La gastronomía de Menorca recoge las influencias recibidas de todos los países, pueblos y reinos que la dominaron y/o poblaron, así encontramos fuertes influencias catalanas, romanas, francesas, inglesas, griegas y árabes, entre otras.

De la influencia inglesa, por ejemplo, nos han quedado el gin, el grevi, el púding, les pinxes, (arenques), etc.

De los franceses les formatjades, …

De la catalana, especialmente influencias del “Empordá”, ya que Menorca fue repoblada por gente de esta comarca en la época de la reconquista hecha por el Rey Alfonso III, y de ella nos ha quedado el crespell, el cuixot, …

“Oliaigo” uno de los platos más conocidos
(foto del blog “tomatesverdesfritos.com”)

De los árabes los postres con miel o almendras,… y el arroz de la tierra, (hecho con trigo y no con arroz), el escabeche, las alcachofas, …

Los romanos introdujeron en Menorca los olivos, la vid, las alcaparras,  …

Tal como se cita en el libro “la cuina de paper”, alrededor de los fogones está escrita la historia de nuestras islas.

 
Curiosidad:En Menorca “berenar” equivale al desayuno, o sea, es la primera comida de la mañana, pero al parecer años atrás, las personas que debían de madrugar mucho por su trabajo, desayunaban una comida ligera, y más tarde, (sobre las 11 de la mañana) hacían otra comida que, a menudo era de pan y “camot”, y que se llamó “fer les onze ” (hacer las once)  (*del libro De re cibaria).
 
———————————
Per saber més/Para saber más:
 
Pàgina amb restaurants i receptes de Menorca
Pàgina amb diferents versions de la “salsa mahonesa”
Pàgina amb receptes de Menorca
 
 
Bibliografia/bibliografía:
 
De re cibaria (Pedro Ballester)
 
La cocina de Menorca (Jaume Fàbrega/Carme Puigvert)
Menorca en la cocina (Ma. José Noguera)
Anuncis