De monuments megalítics a l’illa en tenim més de 1000 catalogats, però les Navetes són un tipus d’edificació diferent a totes les altres i que gaudeixen d’una estètica exterior, també, singular.
El seu nom el va posar per primer cop en Joan Ramis i Ramis, historiador menorquí, que ja el 1818 va fer una obra on detallava molts monuments prehistòrics de l’illa. La forma que recorda a una nau (cap per avall), va ser la que va esdevenir com a “naveta”.
Cap als finals de la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser quan els historiadors i estudiosos van classificar a les navetes en dos tipus diferenciats: les navetes d’enterrament i les navetes d’habitació.
Això va ser possible gràcies a les excavacions que per aquella dècada es van començar a fer a molts dels monuments de les Balears. En concret, a una naveta de Mallorca, Son Oms, es van trobar restes del que podia haver estat una llar familiar, amb una espècie de graella inclosa, que podia haver servit per cuinar, i que més tard es va constatar també existia a altres navetes.
Aquí a Menorca, la majoria de navetes que tenim són de tipus funerari com la des Tudons, les de Rafal Rubí o les de Biniac-L’Argentina, però també hi ha algunes que pertanyen al tipus de naveta d’habitació, com es la de Son Mercer de Baix.
No obstant això, a Mallorca no s’ha pogut constatar la existència de Navetes d’enterrament (o funeràries), per la qual cosa, aquest tipus específic de Naveta es exclusiu de l’illa de Menorca.
La estructura d’aquest dos models de Navetes també són diferents. Las d’enterrament consten, generalment, d’una porta d’accés no molt gran, una petita avantcambra que condueix a un altra cambra més elevada i separades una de l’altra, per una llosa foradada, mentre que les navetes d’habitació compten amb una porta d’accés més amplia i dins tenen un sol espai.
Les navetes d’habitació daten entre el període del pre-talaiótic final i el talaiótic inicial, (aproximadament entre el 1400-1000aC), en canvi les navetes funeràries són una mica posteriors a aquestes, i poden tenir la planta en forma de nau (com la des Tudons) o també en forma circular (com la de Biniac-L’Argentina).
La seva peculiar ubicació, quasi sempre enmig o al costat de grans camps de cultiu o de pastura i prop de recursos hídrics, a dut als investigadors a pensar que aquesta era una manera de vincular els territoris als seus avantpassats, deixant així constància de la propietat de les terres.
Per saber més: “Historia de las Baleares: El poblamiento prehistórico de las Islas Baleares” editat per El Mundo-El día de Baleares.